VICTÒRIA PER SEGUIR CREIXENT
Partit aplaçat.
Tres punts més dins del sarró (23 punts)
JESUÏTES EL CLOT 2
A.C.E. SANSUR 1
El resultat de la
primera volta va ser molt dolorós per l'equip, en
aquella jornada va perdre per un contundent 5-0. Que ens col·locava cuers de la lliga! Havíem
tocat fons!
Enfrontament directe
per escalar posicions. Ens hem plantejat el partit com un examen, com aquell
que es mira al mirall després
d'haver treballat de valent, durant temps
i percep quelcom dins seu ha canviat. Com aquell que vol saber si el camí pel que fa via el porta
a l'objectiu per seguir creixent.
Salutació abans de començar el partit. |
El partit es va iniciar
amb algunes ocasions clares que no vàrem saber materialitzar. Els oponents no creaven
perill gràcies a
la nostra pressió, però cada cop més el partit s'anava
equilibrat en el joc i perdíem força en atac.
Sansur va trobar la
manera de superar la nostra estratègia
defensiva amb pilotes llargues i posant una intensitat més alta que la nostra. Tots els rebots anaven a peus dels
contraris. Un síndrome
dolent que denota una petita relaxació per part nostra. El jugador que ens mantenia en el partit era Víctor Marchante. El nostre porter en Ferran va
estar a gran nivell durant tot el partit i els contra-atacs que ens feien els
resolia amb eficàcia.
Això ens
permetia estar vius amb el 0-0.
Llavors una jugada
desafortunada ens va fer encaixar un gol en pròpia porta i l'equip visitant va baixar la
defensa per jugar descaradament al contra-cop. Però tot i que sabíem com atacar no érem
capaços de
generar perill realment. Just a les acaballes, una falta xutada per l'Àlex de Paz, el pitxitxi,
va acabar en gol. Després de
la sacada l’àrbitre va xiular el final de la primera
part. Recollíem una mica del treball fet.
En els vestuaris vàrem parlar que havíem de apujar la
intensitat i l'agressivitat i seguir persistint en l'atac. Perquè hi ha dies que la
pilota no vol entrar i has de saber patir per esperar el moment.Vàrem tenir minuts bons de joc i d'ocasions
però la
pilota no trobava el camí de la
xarxa. Però una
acció de córner llançada pel Gran Guille i
rematada per Pau Florentí ens permetia executar la remuntada en el marcador. Però estàvem pagant un gran
peatge perquè estàvem amb 5 faltes i
encara restaven 11 minuts de partit. Tot un món en el futbol sala.
Llavors l'equip va
mostrar una maduresa insòlita
fins ara, treballant molt bé les línies de passi i no concedint
quasi ocasions, no ens van xutar cap doble penal. Destacar la bona col.locació i treball del Ram i Vega. Les que coincidíem topaven amb un
inspirat Ferran ( fins i tot amb el cap). Eren moments de tensió on has de deixar les floritures
de banda i passar a ésser pràctics . Per sort, el
final va ser positiu per nosaltres i els tres punts es quedaven a casa.
El dissabte ens juguem
les garrofes contra el cuer. Anem 12 convocats per portar un ritme de pressió al límit. Es preveuen canvis
a la russa (4 en 4). Per no permetre respir a l'equip contrari.
" No diguis blat, fins que sigui al sac i
ben lligat"
SOM ORGULL, SOM PASSIÓ, JESUÏTES, CLOT
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada