JUVENIL. Jornada 18

VICTÒRIA PER SEGUIR CREIXENT
Partit aplaçat. 
Tres punts més dins del sarró (23 punts)

JESUÏTES EL CLOT  2
A.C.E. SANSUR          1

El resultat de la primera volta  va ser molt dolorós per l'equip, en aquella jornada va perdre per un contundent 5-0. Que ens col·locava cuers de la lliga! Havíem tocat fons!

Enfrontament directe per escalar posicions. Ens hem plantejat el partit com un examen, com aquell que es mira al mirall després d'haver treballat  de valent, durant temps i percep quelcom dins seu ha canviat. Com aquell que vol saber si el camí pel que fa via el porta a l'objectiu per seguir creixent.

Salutació abans de començar el partit.
El partit es va iniciar amb algunes ocasions clares que no vàrem saber materialitzar. Els oponents no creaven perill gràcies a la nostra pressió, però cada cop més el partit s'anava equilibrat en el joc i perdíem força en atac.
Sansur va trobar la manera de superar la nostra estratègia defensiva amb pilotes llargues i posant una intensitat més alta que la nostra. Tots els rebots anaven a peus dels contraris. Un síndrome dolent que denota una petita relaxació per part nostra. El jugador que ens mantenia en el partit era Víctor Marchante. El nostre porter en Ferran va estar a gran nivell durant tot el partit i els contra-atacs que ens feien els resolia amb eficàcia. Això ens permetia estar vius amb el 0-0.

Llavors una jugada desafortunada ens va fer encaixar un gol en pròpia porta i l'equip visitant va baixar la defensa per jugar descaradament al contra-cop. Però tot i que sabíem com atacar no érem capaços de generar perill realment. Just a les acaballes, una falta xutada per l'Àlex de Paz, el pitxitxi, va acabar en gol. Després de la sacada làrbitre va xiular el final de la primera part. Recollíem una mica del treball fet.

En els vestuaris vàrem parlar que havíem de apujar la intensitat i l'agressivitat i seguir persistint en l'atac. Perquè hi ha dies que la pilota no vol entrar i has de saber patir per esperar el moment.Vàrem tenir minuts bons de joc i d'ocasions però la pilota no trobava el camí de la xarxa. Però una acció de córner llançada pel Gran Guille i rematada per Pau Florentí ens permetia executar la remuntada en el marcador. Però estàvem pagant un gran peatge perquè estàvem amb 5 faltes i encara restaven 11 minuts de partit. Tot un món en el futbol sala. 

Llavors l'equip va mostrar una maduresa insòlita fins ara, treballant molt bé les línies de passi i no concedint quasi ocasions, no ens van xutar cap doble penal. Destacar la bona col.locació i treball del Ram i Vega. Les que coincidíem topaven amb un inspirat Ferran ( fins i tot amb el cap). Eren moments de tensió on has de deixar les floritures de banda i passar a ésser pràctics . Per sort, el final va ser positiu per nosaltres i els tres punts es quedaven a casa.

El dissabte ens juguem les garrofes contra el cuer. Anem 12 convocats per portar un ritme de pressió al límit. Es preveuen canvis a la russa (4 en 4). Per no permetre respir a l'equip contrari.
 " No diguis blat, fins que sigui al sac i ben lligat"


SOM ORGULL, SOM PASSIÓ, JESUÏTES, CLOT

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada